O com convertir les nostres il·lusions i utopies educatives en realitats

dilluns, 27 de març del 2017


Joan Seguí Vázquez amb la seva filla, Joana Maria Seguí,
vicerectora de Cultura i Projecció Social de la Universitat
de les Illes Balears
Menorca és un petit tresor. Els seus habitants han sabut conservar l’essència  a costa de molts sacrificis; la terra, massa vegades eixuta, no ha donat els fruïts esperats i, molts, han hagut de partir mar enllà cercant ventura. Altres, per motius molt diversos, s’han establert en diferents llocs del món. Darrerament, els joves amb estudis superiors ja no tornen a l’illa; no hi ha oportunitats; durant el 2016,  800 menorquins entre 18 i 25 anys no van tornar. Els que hi vivim no hem sabut generar les condicions per aconseguir una societat de progrés i benestar.

El món tampoc no és el mateix; cadascú té el dret i l’obligació de cercar el lloc on pugui realitzar-se plenament. De  menorquins n’hi ha arreu i fan bona feina; per què? Per ser menorquins? És ben possible. I quina explicació té si en té? Potser per deformació professional penso amb una hipòtesi. Menorca ha gaudit d’uns referents educatius i pedagògics molt meritoris, no majoritaris, però que han deixat petjada, des d’una minoria molt cohesionada, a la gran majoria de la societat: lluitar per a una educació de qualitat, des de l’educació bàsica fins a l’ensenyament superior; des dels grans il·lustrats menorquins del segle XVIII, passant la lluita per consolidar  l’Institut de Segon Ensenyament de Maó (únic en una no capital de província); l’illa també va gaudir d’una diversa i rica xarxa associativa que sostenia escoles durant la Restauració: les escoles religioses, les escoles laiques, les escoles públiques amb mestres innovadors que aplicaven mètodes de l’Escola Nova (Montessori, Freinet, Decroly, Dewey...) fins arribar a la magnífica tasca del Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca i, finalment, al MovimentMenorcaEdu21 que lluita, en el marc d’Illes per un Pacte, per aconseguir un gran pacte educatiu i social.

Tot i que no volem simplificar ni estereotipar, crec que aquesta preocupació per la feina ben feta, per portar una vida assenyada i per mantenir viu l’arrelament a l’illa marca el tarannà d’una gran majoria de menorquins que viuen i han viscut fora.  Aquest és el cas que ens ocupa. En Joan Seguí, és un d’aquests menorquins que visqué bona part de la seva vida a Mallorca i que sempre mantingué ferms els principis que defensem: feina ben feta, vida assenyada i arrelament a l’illa que el va veure néixer.

En Joan Seguí va néixer a Ciutadella el 1929; durant la seva vida va ser bijuter, pintor i dissenyador; dissenyava bijuteria, bosses  i calçat.   En els seu inicis era representant d’una indústria que venia maquinària per treballar la pell i va obrir una sucursal a Inca per romandre-hi un parell d’anys, però l’estada s’anà allargant, els seus fills creixeren a Inca i ja no retornà. Era casat amb Florència Pons Marquès i tingueren tres fills: na Joana, na Margalida i en Toni. Els lligams entre les indústries ciutadellenques i inqueres era ben conegut, juntament amb altres indústries dels pobles del Raiguer mallorquí, com Alaró i Lloseta.

Com a bon ciutadà fou elegit regidor a l’Ajuntament d’Inca pel partit socialista, responsabilitzant-se de l’àrea de Sanitat. Ja jubilat va rebre el títol honorífic de Mestre Bijuter per part de la conselleria de Comerç i Indústria.

La seva tasca humanitària abastava altres aspectes, com la de pertànyer a la  Germandat de Donants de Sang de la Seguretat Social. El novembre de 1985 fou homenatjat durant l’assemblea general de la Germandat davant més de 5000 persones per la seva generositat:

(...)Entre otros actos se entregaron las insignias a los donantes com más de 10 donaciones, a los de 25 y un merecido homenaje a Juan Seguí Vázquez, miembro de la Hermandad y amigo nuestro por haber superado las 50 donaciones de sangre, en realidad ya lleva en su haber 52 (http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/assoc/Dijous_1/985_mes1/2_n0585.dir/Dijous_1985_mes12_n0585.pdf pàg. 4).
           
Escrivia poesies, pintava i escrivia i últimament estava treballant en un diccionari popular sobre la parla de Ciutadella que il·lustrava amb aquarel·les i tinta, com els seus poemes. També ha recollit, en un treball, els batlles de Ciutadella des del 1928 fins a l’actualitat. A més és afeccionat al col·leccionisme (claus, eines antigues, plaques de cases i de carrers...).

Com a pintor realitzà algunes exposicions, com la del 24 de desembre de 1974, a la Sala d’Exposicions de la Caixa de Pensions de Llucmajor, on exposà una col·lecció d’olis. Últimament ha usat l’aquarel·la i la tinta. Algunes de les seves obres romanen al fons pictòric de la Residència Miquel Mir d’Inca. Maria Esther Molina Costa, en una comunicació presentada a les VI Jornades d’Estudis Locals d’Inca, afirma:

Joan Seguí Vázquez. Ciutadella de Menorca, 1929. Fixà la seva residència a Mallorca el 1969. Des de 1945 ha realitzat diverses exposicions individuals arreu de Mallorca i a Menorca. A la seva pintura de temàtica paisatgística podem veure indrets de Mallorca i Menorca en un estil postimpressionista d’influència local.                                           (http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/jornadesEstudisLocalsIncaVolums/index/assoc/2004_Jor.dir/2004_JornadesEstudisLocalsInca_v06.pdf; pàg. 43-58).

Hem destacat alguns dels trets d’identitat dels menorquins mar enllà. N’hem deixat un pel final: l’estimació, l’enyorança i el record permanent per l’illa. En Joan Seguí ho expressa poèticament. Llegiu i us convencereu del que vull expressar.



Finalment, vull dedicar aquest breu i humil reconeixement als seus fills; a na Margalida, en Toni i molt especialment a una persona molt estimada, na Joana Maria Seguí, vicerectora de Cultura i Projecció Social de la Universitat de les Illes Balears, recentment nomenada nou membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans. Na Joana Maria és una persona treballadora, coratjosa i vital que ha contribuït al coneixement de la nostra terra i ara, com vicerectora, porta el nom de les Illes i de la UIB arreu del món.



Sempre he pensat que el millor homenatge que es pot retre a les persones que ens deixen és seguir fent, més i millor, allò que ens apassiona, tot allò pel qual la persona que ens deixa se sentiria orgullós. No tinc cap dubte que serà així. Seran moltes les contribucions que ens oferirà na Joana Maria, talment com ho va fer el seu pare, des del seny, el treball seriós i la humilitat.





Poemes que recorden l'illa de Menorca escrits i decorats amb tinta
i aquarel·les per Joan Seguí Vázquez



dijous, 23 de març del 2017

La sala de psicomotricitat plena de fillets i filletes i les seves famílies (avis i
àvies incloses) 

Cada curs, la comunitat educativa  del CEIP Francesc d’Albranca obre el centre al poble per mostrar el què fan, els projectes que desenvolupen i les propostes de futur. L’escola sempre ha estat molt integrada en el seu entorn i la jornada de portes obertes és una oportunitat per viure el batec de les diferents línies de feina encetades i de les realitats i propostes educatives que es troben a cada espai, a cada aula, a cada racó...

Una bona oportunitat per aprendre, observa i reflexionar. En aquests moments, la comunitat educativa participa en diferents projectes com l’escola plurilingüe, el projecte Entre tots feim el món i el projecte Llavors pel canvi. Ho podeu veure i llegir a la seva web:  http://www.ceipfrancescdalbranca.es/

Mentrestant, el claustre, intenta definir com podria ser l’escola del futur, un futur que, dia rere dia, és més present, donats el ràpids canvis socials, econòmics, culturals, educatius i ètics. Estan pensant en una reorganització i flexibilització dels espais i del temps; intenten aplicar noves metodologies més inclusives i innovadores; estan pensant en com aconseguir millors aprenentatges, més sòlids, més relacionals, més lligats, més propers, útils i competencials; estan intentant evitar l’acumulació de coneixements, fomentant la seva comprensió profunda...  Han iniciat el treball de les emocions, conjuntament amb les famílies...

Com afirmen en el Projecte Educatiu: els projectes de treball, les activitats d’experimentació, les petites investigacions, els tallers artístics, les conferències per treballar l’expressió oral, els grups interactius..., són estratègies molt útils per anar seguint aquesta línia metodològica; una manera de fer que aposta pel treball cooperatiu, l’atenció a la diversitat i l’enfocament globalitzat.

Us oferim un recull d’imatges del dia de portes obertes que expressen millor que les paraules tot el que volem expressar.

Els fillets i filletes d'educació infantil van portar objectes antics usats en el segle XIX i principis del XX
Els objectes que van portar els pares i avis van ser molt comentats
A Educació infantil també van treballar menjars de l'època que va viure Francesc d'Albranca; moltes de les activitats realitzades giraven entorn la figura del metge i folklorista que aconseguí recollir una bona part de la nostra saviesa popular. 
La taula de llum, una petita meravella per construir i imaginar.
A la dreta observem un racó de construccions de fusta on jugaven
molts fillets i filletes majors. 





Els de cinquè de primària van elaborar una línia del temps
amb tots els esdeveniments succeïts durant la vida de
Francesc d'Albranca




A experimentació en anglès estan elaborant maquetes d'edificis d'arreu del món emblemàtics i ara estan preparant
la seva il·luminació. 





La innovació va arrelant a molts centres educatius; fa goig veure com molts col·lectius de professors i professores han iniciat a les seves escoles interessants processos de canvi i de transformació. El camí iniciat per aquest centre és irreversible: caminem vers la transformació i el compromís social;  caminem vers l’equitat, fita irrenunciable i cabdal i avancem vers l’escola del segle XXI.

És hora d’avançar junts, el repte bé s’ho val. Ens hi juguem la cohesió social, la tolerància i la solidaritat entre totes les comunitats que habitem el planeta.


dimarts, 21 de març del 2017

Posted by Pere Alzina 14:24 No comments
Col·lecció de llibres sobre innovació educativa publicats per l'editorial Labor i monogràfics de la Revista de Pedagogia. Unes publicacions que demostren l'ampli moviment educatiu innovador durant la II República

Detalls de la col·lecció on podem veure publicacions sobre orientació professional, educació de l'adolescència, el concepte d'escola única, història de la pedagogia, psicologia del treball escolar o les propostes educatives de Froëbel i Pestalozzi. 

Tot un conjunt de circumstàncies han provocat que mantingués el bloc en silenci durant molt temps, massa temps. Però he pogut comprovar com els lectors han continuat consultant els articles que hi ha penjats des de l’inici. Sens dubte és un fet que me satisfà i m’encoratja a seguir publicant articles i reportatges sobre temes educatius. Per tant, reprenem la iniciativa amb noves forces, nous projectes i, sobretot, molta il·lusió.

El món educatiu està canviant com mai no ho havia fet i això m’encoratja encara més a contribuir modestament al cúmul d’innovacions que s’estan produint arreu.

Un dels aspectes més rellevants d’aquests processos de canvi és que, gairebé per primera vegada, sabem allò que funciona en educació i existeix un ampli consens mundial sobre el que cal fer per millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge de tots i cadascun dels fillets i de les filletes d’arreu del món.

La innovació avança, les xarxes entre centres se consoliden; s’analitza  i se revisa la formació inicial i permanent del professorat; els currículums estan sotmesos a profundes renovacions; la tecnologia ens posa a l’abast eines i informacions mai no imaginades... però ens queda un gran repte pendent: assegurar l’equitat; assegurar que tots els fillets i les filletes d’arreu del món tinguin accés a una educació digna, de qualitat i que respongui a les necessitats socials, adoptant un ferm compromís social i ètic vers els sectors més desfavorits de la població.