O com convertir les nostres il·lusions i utopies educatives en realitats

divendres, 27 de juny del 2014

Posted by Pere Alzina in , , , | 12:13 No comments

Entenem que la humilitat és la capacitat  de reconèixer les qualitats  i les limitacions que un té. És l’acceptació dels propis límits en contextos determinats; la humilitat  ens permet assolir les nostres il·lusions aprofitant al màxim les nostres capacitats i els recursos que el medi ens ofereix.

Les persones humils no fan ostentació davant dels altres. La persona humil té un clar autoconcepte  i manté una ment oberta capaç de valorar les noves aportacions de les diferents ciències; aprèn de les oportunitats i aprofita i valora les idees i coneixements de totes les persones que l’envolten. La humilitat és una actitud que ens permet avançar i evitar l’autoengany

KIM MANRESA: Escoles d'altres mons.
(Novembre 2007). Catàleg de l'exposició.
Les persones que consideren que ho sabem tot arriben a confondre la seva certesa amb la realitat. Les persones supèrbies, sempre, intenten demostrar que el que pensen diferent d’ells s’equivoquen en tost  de fer servir la seva intel·ligència per entendre la realitat i col·laborar  amb altres persones.  La persona humil té consideració pels altres, ja que hi veu les qualitats que tenen  i anhela que també tots els altres millorin. La persona humil sap escoltar, valorar, reflexionar i prendre decisions sense enrenous (massa persones fan públiques les seves decisions i les seves idees sense pensar i enrareixen l’ambient, que és el que realment volen).

Des de la humilitat sempre podem considerar que les experiències que ens passen són possibilitats d’aprendre. La humilitat està molt arrelada en la senzillesa, que fa a les persones obertes, disposades sempre a aprendre. La senzillesa allunya pensaments recurrents, complicats i estranys. Les persones senzilles i humils combinen  dolçor i saviesa.

Cada dia vivim situacions noves  que ens deixen al descobert els nostres límits. La vida ens ofereix múltiples ocasions per aprendre a ser humils. No aprofitar aquestes ocasions és un luxe que no ens podem permetre en el temps que corren.

La humilitat ens vacuna i ens fa deixondir al davant del pensament únic (que afirma que només hi ha un model de societat i de relacions humanes); ens obre els ulls davant la uniformització de les modes i de les tendències i davant la globalització creixent que esborra identitats,  difumina les injustícies i obvia  les dramàtiques desigualtats.

La humilitat és un valor i una virtut per a tots els educadors.  La humilitat ha de ser una característica de l’educador. Els educadors, talment com els grans savis,  quan més aprenen més preguntes generen.  De ben segur que unes bones dosis d’humilitat  ens afavoriria el debat, el diàleg i la possibilitat d’arribar a acords; aquestes actituds, sempre, afavoreixen la convivència en les nostres societats complexes i diverses.

Però la nostra fita és més ambiciosa encara: desitgem un progressiu canvi d’actituds:


La humilitat apareix quan hi ha problemes: hi ha persones que només es dediquen a ells mateixos, mentre que d’altres col·laboren per afavorir el bé comú.

Els educadors hem de ser humils; ensenyem coneixements, estratègies per resoldre problemes i valors i actituds. Com no hem de ser humils davant l’incommensurable bagatge de sabers que ha acumulat la humanitat? En un dia acumulem més informació que el que s’acumulava en segles anteriors i a mesura que avancem en la comprensió de tot el que ens envolta més interrogants ens plantegem. Davant d’aquests fets la humilitat no és només una possibilitat sinó una obligació.

Com educadors necessitem ensenyar la passió pel descobriment, la necessitat de la recerca, la il·lusió per entendre com funciona tot el que està al nostre abast i la humilitat; la humilitat ens situa a tots  en la immensitat de l’univers i ens empetiteix fins a lo microscòpic. En una i altra escala apareixem com una casualitat en el caos universal. Qui pot defensar el pensament únic? Qui pot defensar l’immobilisme? Qui pot pensar que les seves idees són les úniques vàlides? Qui pot imposar determinades maneres de viure i de relacionar-se?  No hi ha alternativa a la humilitat.


Continuarem. 

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada