O com convertir les nostres il·lusions i utopies educatives en realitats

divendres, 16 de març del 2012

Posted by Pere Alzina 3:56 No comments

En el primer article apuntàrem les recomanacions de la OCDE per evitar el fracàs escolar i la deserció. En aquest segon article parlarem de les recomanacions que es fan per a millorar a les escoles i als estudiants amb desavantatge social. L’informe apunta cinc recomanacions de polítiques que han demostrat la seva eficàcia per millorar el rendiment de les escoles en desavantatge social:
-     
  1.  En  primer lloc cal enfortir i recolzar la direcció escolar. Es necessiten equips directius amb experiència general però també amb coneixements especialitzats que permetin fer front als importants reptes que plantegen aquestes escoles   
  2.  Fomentar un clima i un ambient escolar favorables a l’aprenentatge: cal donar prioritat al desenvolupament de relacions positives mestres alumnes i entre companys i fomentar la tutoria per donar suport als estudiants amb problemes i identificar els factors que obstaculitzen l’aprenentatge.
  3.  Atreure, recolzar i retenir als mestres qualificats: procurar condicions de treball favorables per a  millorar l’eficiència docent i establir incentius econòmics i de carrera adequats per atraure i retenir els mestres ben qualificats.
  4. Garantir estratègies d’aprenentatge eficaces: cal promoure una combinació equilibrada d’instrucció centrada en l’alumne amb pràctiques curriculars i una avaluació formativa i sumativa que garanteixi l’èxit escolar.
  5.  Donar prioritat a la vinculació entre les escoles, les famílies i les comunitats. Cal establir vincles entre les escoles, les famílies i les comunitats; els municipis poden jugar un paper molt important i l’escola ha de formar part de la xarxa associativa, comercial, cultural i esportiva de la zona.
Evidentment, no cal que tothom estigui d’acord amb aquestes recomanacions, però no podem negar que esdevenen elements cabdals de tots els sistemes educatius.

Obviar-les per massa ambicioses, rebutjar-les perquè això no funcionaria en la nostra societat i decantar-les o ajornar-les perquè l’actual situació econòmica no és favorable implicaria l’assumpció d’unes greus irresponsabilitats a mitjà i llarg termini que acabarien condicionant el benestar del futur més immediat.

Aquesta crida no va dirigida només als governs, va adreçada a tota la societat, ja que sinó es produeix una mobilització massiva de tots en favor d’una educació innovadora i de qualitat hipotecarem el nostre futur. Aquesta mobilització ha de moure les consciències i   les idees,  la ètica personal, el progrés a partir de l’educació i el compromís de tots i cadascun de nosaltres per fer, dia rere dia, sense renou però amb fermesa,  que l’educació sigui una prioritat per a tots.

diumenge, 11 de març del 2012

Posted by Pere Alzina 3:40 No comments

 


Tranquils, no va per ningú en concret; és una crida a la societat en general i a tots els que governen, han governat  o volen governar aquest país. Fa alguns dies va sortir a llum un magnífic estudi de la OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) titulat Equity and Quality in Education. Supporting Disadvantaged Students and Schools (Equitat i qualitat de l’educació. Suport a estudiants i escoles en desavantatge).  

En aquest estudi s’exposen un conjunt de recomanacions que podríem considerar cabdals en tot sistema educatiu, ja que venen avalades per la recerca i la innovació en educació. Aquestes recomanacions són especialment interessants per a nosaltres, ja que ens orienten a superar els importants dèficits educatius a casa nostra.


En primer lloc, aquest estudi afirma que reduir el fracàs escolar genera beneficis per a la societat i per als individus, alhora que contribueix al creixement econòmic i al desenvolupament social. El sistemes educatius més ben valorats combinen la qualitat amb l’equitat. L’equitat, en educació, significa que les circumstàncies personals o socials de desavantatge social no impliquen un menor rendiment ni impossibiliten l’assoliment de tot el potencial educatiu i que tots els individus assoleixin el nivell mínim d’habilitats necessari (inclusió educativa).


A l’estat espanyol i a les illes el percentatge d’alumnes que no assoleixen aquest mínim d’habilitats necessàries gira entorn al 30%-40% (indicatiu de manca d’inclusió). Les persones procedents d’entorns socioeconòmics desfavorits tenen moltes més probabilitats de fracassar en els estudis: les circumstàncies personals i socials són un obstacle per a desenvolupar el seu potencial educatiu (indicatiu de manca de justícia social). Les mancances en inclusió i en justícia social provoca el fracàs escolar, acompanyat, en moltes ocasions, de deserció: un 40% dels joves abandona els estudis abans de completar l’educació mitjana superior.

Per tant, millorar l’equitat i reduir el fracàs escolar produeix importants beneficis en la societat. Les societats amb individus capacitats estan molt millor preparades per respondre a les crisis cícliques del sistema. Per tant, una inversió en educació infantil, primària i secundària per a tots, i en particular per a tots els fillets i les filletes d’entorns desfavorits, és la vegada justa socialment, justa econòmicament i fonamentalment ètica.


Què esperem?


Per a millorar l’equitat educativa, l’estudi proposa cinc recomanacions fonamentals:

  1. Eliminar la repetició de cursos (és costosa i no millora els resultats educatius).
  2. Evitar la separació primerenca i diferir la selecció d’estudiants fins a l’educació mitjana superior. La selecció primerenca exerceix un efecte molt negatiu als alumnes procedents d’entorns desfavorits; alhora, augmenta les desigualtats sense elevar el nivell general.
  3. Administrar l’elecció de l’escola per evitar la segregació i l’augment de les desigualtats. Si la llibertat d’elecció de les famílies ha de conduir a augmentar la segregació s’han d’arbitrar mesures correctores.
  4. Procurar que el finançament respongui a les necessitats d’estudiants i escoles: el finançament ha de garantir un accés a l’educació i atenció en la primera infància de qualitat i cal tenir en compte que els costos de la instrucció de les persones en situació de desavantatge seran més elevats. És important equilibrar una adequada descentralització (autonomia de centres) amb una política de rendició de comptes a la societat.
  5. Dissenyar trajectòries equivalents per a garantir la màxima inclusió educativa: combinar adequadament plans d’estudi acadèmics i vocacionals, que possibilitin la transició d’uns a altres.

En un proper article recollirem la resta de recomanacions d’aquest estudi. L’exhort inicial segueix latent: Ei! Hi ha algú per aquí... que es posi a fer feina en aquestes recomanacions?

Ei!!!  Hi ha algú per aquí?