Tots sabem que els resultats educatius i els índexs de satisfacció entorn al sistema educatiu no són positius, però el debat tens i enrarit que sol generar no contribueix precisament a trobar-hi sortides. Sovint cerquem culpables; al davant de cada estudi apareixen coneixedors del tema que reparteixen culpes, atribueixen responsabilitats i assignen tasques. Aquestes assignacions de culpabilitat no creiem que contribueixin en res a millorar la complexa situació educativa; els resultats del sistema educatiu no són culpa de les famílies, de la societat, del professorat, dels mitjans de comunicació, dels sistemes educatius o dels governs de torns; tot plegat és molt més complex i complicat.
Els resultats són fruit de la confluència de molts factors, complexos i interdependents. Atribuir culpabilitat a un sector determinat no fa sinó enrarir més l’ambient i paralitzar o bloquejar les alternatives que farien possible sortir-ne. De l’educació tots en som corresponsables, no en som culpables. Mentre no rompen aquesta dinàmica culpabitzadora (entre famílies, professorat, societat, governs i mitjans de comunicació) poc serà el que avançarem: que si les famílies haurien de..., que si el professorat no hauria de...; que la societat no...; que els mitjans de comunicació no eduquen...
Estem acostumats a massa retrets, a massa entrebancs, a massa reticències i a massa problemes i a poques alternatives i poques solucions creatives. Necessitem avançar en compartir responsabilitats, no en atribuir culpabilitats. Per això necessitem canviar les actituds.
Les actituds són fonamentals per compartir responsabilitats: per compartir cal senzillesa, actitud dialogant i respectuosa, humilitat, saber valorar les aportacions dels altres, evitar les imposicions i les idees aclaparadores. Ningú no ho sap tot i ningú no posseeix tota la veritat ni tot el coneixement. El millor que podem fer és compartir-lo i cercar més els punts d’encontre que els de desacord.
Per compartir responsabilitats cal evitar la contundència que no implica manca de fermesa; implica evitar la imposició que no implica manca d’arguments i de raons; implica evitar la desqualificació que no implica acceptació passiva de les idees diferents. Implica actuar de manera flexible i tolerant, acceptant que, de segur, no ho fem tot bé i que podem millorar algunes coses. Aquestes són les actituds fonamentals per compartir responsabilitats.
Educar és una tasca de tots; som-hi.
